Veritat i llibertat d'expressió.
 |
Tot i que la llibertat d’expressió no és finalista i per tant no es valora en virtut d’allò que amb ella es vol fer, des de Mill se sol sostenir que sense llibertat d’expressió no s’avança en la recerca de la veritat. Les democràcies necessiten la deliberació i l’intercanvi públics en la construcció de la voluntat col·lectiva. La censura, que seria el contrari d’aquesta recerca col·laborativa de la veritat, acaba tenint justament l’efecte contrari de promoure la discussió pel fet mateix de prohibir-la.
Els règims de llibertats a què estem acostumats a Europa no estan orientats a la resolució de problemes, sinó a la seva proliferació. Si posem la llibertat en el nucli del nostre sistema normatiu, estem renunciant a la pacificació de l’espai públic en favor d’un augment de les tensions i confrontacions. Aquesta és la incòmoda gràcia d’habitar en un règim no autoritari. Per poder viure en aquesta inestabilitat intel·lectual enriquidora, es requereix una bona dosi de sentit de l’humor, el qual només és possible si els ciutadans se senten segurs, és a dir, no viuen amb por.
Daniel Gamper, Arco i les paradoxes de la paraula lliure, Ara 24/02/2018
Comentaris