Què és un fet? (Markus Gabriel).




Un FET és quelcom que és cert sobre alguna cosa. És cert, per exemple, que la poma està en el fruiter. Els fets són tan importants per al món com les coses o OBJECTES. Això es pot comprovar amb un experiment mental molt simple. Suposem que només hi ha coses, però no hi ha fets. Llavors res no seria veritat sobre aquestes coses, ja que el que és cert sobre una cosa és un fet. En conseqüència seria tanmateix cert sobres aquestes coses que res és veritat sobre elles; això és una contradicció força òbvia que cal rebutjar. A cada escenari imaginable hi ha si més no un fet, tot i que en alguns escenaris imaginables no hi hagi cap cosa. També en aquest cas n’hi ha prou un senzill experiment mental: imaginem que no hi ha res en absolut: no hi ha espai-temps, ni follets, ni mitjons, ni planetes, ni sol, simplement res. En aquesta situació tan desolada i ombrívola resultaria que no hi ha res en absolut, i la idea que en aquest cas no hi ha res sembla cert. Però resulta que també en aquest no res desert existeix si més no un fet, el que és un no res desert. I aquest fet no seria de cap manera anodí, sinó que pel contrari seria un fet decisiu, la veritat sobre aquest desert absolut. En conseqüència, també en el no res buit hi ha alguna cosa, en concret el que és cert sobre aquest no res absolut. D’això es dedueix que és impossible que no hi hagi absolutament res, perquè ha d’haver si més no un fet perquè no pugui haver cap altra cosa.

No hi ha un món sense fets. Ni tan sols hi ha res, sense que sigui un fet que no hi hagi res. Si no hi ha res per menjar, això és un fet, i possiblement molt molest. El no res no existeix. Sempre succeeix alguna cosa, sempre hi ha alguna cosa vertadera sobre alguna coa. Res ni ningú pot escapar als fets. Per molt totpoderós que sigui Déu, tampoc Déu pot escapar als fets, ja que en qualsevol cas seria un fet, després de tot, que Ell/Ella/Allò és Déu i no res. Un món sense coses, tanmateix, és fàcilment concebible.

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones Pasado & Presente, Barcelona 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"