L'univers és més petit del que suposàvem (Markus Gabriel).

Podem, sense adonar-nos, pensar que la nostra sala d’estar es troba en l’univers, però en una inspecció més propera resulta que això no és cert, atès que l’univers és només l’àmbit objectual de les ciències naturals, especialment la física. Així doncs, mantenim que l’univers és fonamentalment una cosa on el que succeeix pot ser estudiat experimentalment usant els mètodes de les ciències naturals. (...) Com a filòsof puc jutjar que l’univers no és tot, i que només és l’àmbit objectual o d’investigació de la física. Atès que la física, a l’igual que qualsevol altra ciència, és cega per a tot allò que no investiga, l’univers és més petit que el tot. L’univers és només una part del tot i no el tot. (...)

Quin creu que tot el que existeix es troba en l’univers, o que tot el que passa té lloc a l’univers, comet l’error de prendre un àmbit objectual pel tot. Seria quasi com pensar que només hi ha plantes perquè algú ha estudiat botànica. (...)

Si definim la noció d’univers amb més precisió que normalment, es posa de manifest que molts objectes no pertanyen a l’univers, és a dir, a l’àmbit objectual de les ciències naturals. La sèrie de televisió Merlí o la novel·la de Thomas Mann La muntanya màgica no s’investiguen en les ciències naturals, i apareixen en canvi en l’àmbit objectual de la sala d’estar. D’això es dedueix com a primer resultat, al qual ens haurem d’anar acostumant: Hi ha molts objectes que no existeixen a l’univers. L’univers és doncs més petit del que se suposava, malgrat estar format per milers de milions de galàxies i quantitats ingents de partícules subatòmiques.

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones de Pasado y Presente, Barcelona, cuarta edición: julio de 2016