El jo freudià i els mecanismes de defensa.

Anna Freud

Un Jo dèbil és susceptible d´ésser un Jo malalt. La tasca principal d'aquesta instància és consensuar les exigències, gairebé sempre oposades, de l´Allò i del Super-jo. Un Jo claudicant davant les exigències del Super-jo serà un Jo obsessionat per la idea de pecat i dominat pels sentiments de culpabilitat, un fanàtic, un purità, un inconformista radical, un Jo molt autoexigent que viu condicionat per la por al fracàs. Un Jo esclavitzat per l´Allò serà un Jo amoral, asocial, mancat de consciència moral: sense noció del que és el bé i el mal, un Jo temerari i autodestructiu: incapaç d´establir quins són els seus límits. 

El Jo posseeix un seguit de mecanismes per defensar-se de la pressió de les altres dues instàncies.El Jo no s´enfronta directament amb l´Allò i el Super-jo, sinó que fa servir unes estratègies indirectes. Són els anomenats mecanismes de defensa. El desenvolupament teòric d´aquesta qüestió, que Freud només va insinuar, fou obra de la seva filla Anna. Hi destacarem uns quants:

- racionalització: el Jo s´ha deixat endur per alguns impulsos irracionals de l´Allò. El Jo ha de protegir-se justificant l´acció davant la censura del Super-jo.
- anul.lació: per lliurar-se d´un passat agobiant amb el qual no se sent massa a gust, el Jo s´imagina que no ha existit, tracta d´esborrar-lo del seus records (no assumeix la seva història)
- negació: el Jo ignora les circumstàncies presents que li plantegen dificultats o que no s´atreveix a superar (és una fugida de la realitat)
-introjecció: el Jo no és capaç de tenir una relació afectiva normal amb una persona. El Jo crea una representació interna mental d´aquella persona i conversa interiorment (monòleg amb un fantasma)
-projecció: el Jo no accepta determinades accions i comportaments pròpies i les refereix a altres persones (l´odi que sento per aquella persona, és l´odi que aquella persona sent per mi)
- desplaçament: el Jo atribueix la culpa d´una frustració no a ell mateix sinó a un altre (recerca d´algú que assumeixi la culpa)
- formació reactiva: el Jo no accepta una determinada conducta o uns determinats desitjos i els substitueix per unes conductes o uns desitjos oposats (l´odi verdader és substituït per un amor fora de lloc, la violència esdevé afectuositat)
- fixació: repetició de conductes lligades a un fet passat
- regressió: retorn a fases evolutives superades
- repressió: rebuig d´impulsos inacceptables o no assumibles pel Jo
- conversió: somatització de tensions o de conflictes de tipus psíquic.
- sublimació:  desviació dels desitjos originals cap a objectes o activitats acceptades socialment.

Manel Villar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació