L'educació com a fabricació (Philippe Meirieu)

Philippe Meirieu
Passa, doncs, com si la modernitat educativa es caracteritzés pel potent auge del poder de l´educador: mentre que en altres temps hi havia resignació davant el fet que les coses es fessin de forma aleatòria, en funció de la riquesa de l´entorn del nen i de l´oportunitat del que s´anés trobant, avui es pretén controlar el millor possible els processos educatius i actuar sobre el subjecte per educar de manera coherent, concertada i sistemàtica ... Per al seu màxim bé. Se sap, avui més que mai, la importància de l´educació per al destí de les persones i el futur del món. I no volem abandonar un assumpte tan important a l´atzar. L´educador modern aplica totes les seves energies i tota la seva intel·ligència a una tasca que valora al mateix temps possible (gràcies als sabers educatius ara estabilitzats) i extraordinària (perquè afecta a allò més valuós que tenim: l´home). L´educador modern vol fer de l´home una obra, la seva obra.

Hem “fet” un nen i volem “fer d´ell un home lliure” ... ¡com si això fos tan fàcil! Perquè si es “fa”, no serà lliure, o almenys no ho serà de debò; i si és lliure, escaparà inevitablement a la voluntat i a les vel·leïtats de fabricació del seu educador.

L´ambició de dominar completament el desenvolupament de l´individu és sempre una ambició perversa i mortífera.

Frankestein és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamental del pedagog que es replanteja una i altra vegada la pregunta punyent del nen que s´interroga sobre el seus orígens: “Però, ¿com es fan els nens?” Y sé molt bé que he escrit, amb tot el pes, terriblement ambigu, del verb “fer”. Frankestein “fa” un home, és a dir, el “fabrica”.

La investigació pedagògica (...) no pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la predicibilitat. El seu desenvolupament, pel contrari, ha d´intentar integrar la impredicibilitat constitutiva de la praxi pedagògica, el fet que es tracta d´una activitat que posa la llibertat de l´altre en el nucli de les seves preocupacions i, per tant, no pot aspirar a predir res amb la certesa del científic.

Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"