Espiritualitat.

Una anècdota per fer una mica de pausa en el neguit de la rabiosa actualitat. Explica el teòleg Juan José Tamayo que té marcat el dia en què va descobrir què volia dir espiritualitat sense religió. Va ser l’11 de febrer del 2006 a Sevilla. Sortien de l’hotel al matí amb Saramago i algunes persones més per anar a un congrés. Tot passant davant de la Catedral van repicar les campanes a tot drap. Toquen les campanes perquè passa un teòleg, va dir Saramago. Toquen perquè passa un ateu que dubta, va replicar Tamayo. No, ateu vaig néixer, ateu he viscut, ateu moriré, va dir l’escriptor. Déu és el silenci del món i l’ésser humà el que li posa veu, va solemnitzar el teòleg. Això ho he dit jo, va replicar Saramago. Sí, i no em negaràs que és més propi d’un místic que d’un ateu. Silenci.

Josep Ramoneda, La vida activa i l vida de l'esperit, Ara, 26/05/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"