Cap a una societat del cansament (Byung-Chul Han)
La societat del cansament (pàgs. 41-46).
 |
| Peter Handke |
El cansament de la
societat de rendiment és un cansament solitari, que aïlla i divideix (un
cansament que separa).
És un cansament
violent, perquè destrueix tota comunitat, tota proximitat, fins i tot el mateix
llenguatge.
Peter Handke en Assaig sobre el cansament contraposa al
cansament de la societat del rendiment el cansament eloqüent, capaç de mirar i
reconciliar el cansament sense paraules, sense mirada i que divideix.
Quan el Jo es
frena, la gravetat de l’Ésser es desplaça del Jo al món, mentre que el
cansament del Jo solitari és un cansament sense món, que destrueix el món.
El cansament
eloqüent “obre” el Jo i el converteix en quelcom “permeable” per al món.
Restaura la “dualitat”, completament arruïnada pel cansament solitari del jo
del rendiment. Un veu i és vist. Un toca i és tocat.
En el cansament eloqüent
és possible que el Jo s’aturi i arribi tard.
L’alentiment del Jo
es manifesta en un augment del món.
Aquest “cansament
fonamental o eloqüent” recull totes les formes de l’existència i del ser-hi-amb
que, en el transcurs de l’absolutització del ser actiu desaparegueren per
totalment.
El “casament
fonamental” és qualsevol cosa menys un estat d’esgotament on un se sent incapaç
de fer alguna cosa.
Aquest cansament inspira. Deixa que emergeixi l’esperit.
Aquest cansament no
ens diu el que hem de fer que el que hem de deixar de fer.
El cansament
fonamental permet un assossegament especial, un no-fer assossegat.
No consisteix en un
estat en què s’esgoten tots els sentits. En ell desperta una visibilitat
especial (és un “cansament despert”).
Permet l’accés a
una atenció totalment diferent, de formes lentes i duradores que se sostreuen
de la hiperatenció ràpida i breu.
El cansament
retorna l’admiració al món.
Aquest cansament
funda una cordialitat profunda i fa possible la concepció d’una comunitat que
no precisa pertinença ni parentesc.
Els homes i les
coses es mostren unit per una “i” cordial.
El cansament que
inspira és un cansament de la potència negativa, del “no-...”.
És un temps de pau.
El cansament desarma.
Byung-Chul Han, La sociedad
del cansancio, Herder, Barna 2012
Comentaris