Es pot eliminar el mal gust?

¿Papa, per a què serveix això que hi ha a sobre del moble? Per fer bonic, fill meu. Ja, ¿i per què no en fa? Òbviament, el papa no va saber què contestar. No és fàcil definir el que és bonic. Però ¿i el que és lleig? L'exposició Böse Dinge (Coses horribles), organitzada el 2010 pel Museu de l'Objecte de Berlín i ara exposada a Hamburg, és el que pretén. El punt de partida és una cambra dels horrors amb 50 de les 900 peces seleccionades fa cent anys per Gustav Pazaurek. Aquest il·lustre membre del Deutscher Werkbund va escriure un informe titulat Bon i mal gust en les arts aplicades. El seu eslògan: «Si volem discernir què és el bon gust, primer hem d'eliminar el mal gust». I allà va començar la seva peculiar col·lecció, que la present exposició actualitza amb uns quants espantalls més recents.

El primer argument que ve al cap és que sobre gustos no hi ha res escrit. A la qual cosa l'arquitecte Federico Correa contestaria ràpidament: «Això és que vostè ha llegit poc». Efectivament, si hi ha una cosa que intriga la humanitat des de fa segles i que ha sabut acumular literatura és la recerca de la bellesa. Però trobar-la resulta difícil, i per això aquesta exposició ha escollit la via fàcil i oposada, ensenyar lletjor. Encara que fer aquesta selecció resulta compromès, algunes peces suposadament horroroses t'acaben agradant, no em fa vergonya de confessar-ho. ¿No tindria més valor mullar-se assenyalant allò que qualifiquem de bell? Oscar Tusquets ho va deixar clar al seu sagaç assaig De lo feo, poco se aprende. No perdem el temps. A la Primavera del Disseny de 1993 es va presentar una exposició més intel·ligent: ¿Per què no funciona? Allà es recollien coses, potser belles, però que defraudaven respecte de la seva suposada funció. El missatge venia a ser: «No pretenguis ser bell, sinó bo». I visca els lletjos si funcionen.


Juli Capella, ¿I per què no en fa?, El periodico.cat, 30/05/2013

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació