La lògica del contracte social i la biologia.

En la tradició sociològica, una societat és un ens orgànic cohesiu i els seus ciutadans individuals no són més que simples parts. Es considera que les persones són socials per la seva naturalesa i funcionen com a constituents d'un superorganisme major. És la tradició de Plató, Hegel, Marx, Durkheim, Weber, Kroeber, el sociòleg Talcott Parsons, l'antropòleg Claude Lévi-Strauss i el postmodernisme de les humanitats i les ciències socials.

En la tradició econòmica o del contracte social, la societat és una disposició que negocien uns individus racionals i amb interessos propis. La societat apareix quan les persones convenen a sacrificar part de la seva autonomia a canvi de seguretat davant la depredació d'altres que exerceixen la seva autonomia. És la tradició de Trasímac a la República de Plató, i de Maquiavel, Hobbes, Locke, Rousseau, Smith i Bentham. Al segle XX, va esdevenir la base dels models de l'actor racional o el «home econòmic» de l'economia i la ciència política, i de les anàlisis de costos i beneficis de les decisions públiques.

La teoria moderna de l'evolució se situa justament en la tradició del contracte social. Sosté que es van desenvolupar unes adaptacions complexes, incloses les estratègies conductuals, per beneficiar a l'individu (és més, als gens d'aquests trets dins de l'individu), i no a la comunitat, l'espècie o l'ecosistema. L'organització social evoluciona quan els beneficis a llarg termini per a l'individu superen els costos immediats. Darwin estava influït per Adam Smith, i molts dels seus successors analitzen l'evolució de la sociabilitat utilitzant eines que procedeixen de l'economia, per exemple la teoria de jocs i altres tècniques d'optimització.

L'altruisme recíproc, en particular, no és més que el concepte tradicional del contracte social reformulat en termes biològics. És evident que els éssers humans mai van ser solitaris (com Rousseau i Hobbes suposaven erròniament) i no van iniciar la vida en grup mitjançant la negociació d'un contracte en un moment i un lloc determinats. Les bandes, els clans, les tribus i altres grups socials són essencials en l'existència humana i ho han estat des que constituïm una espècie. Però la lògica dels contractes socials va poder haver impulsat l'evolució de les facultats mentals que ens mantenen en aquests grups. Les disposicions socials són evolutivament contingents, i sorgeixen quan els beneficis de viure en grup superen els costos. Amb un ecosistema i una història evolutiva una mica diferents, podríem haver acabat com els nostres cosins els orangutans, que són gairebé del tot solitaris. I segons la biologia evolutiva, totes les societats -animals i humanes- estan plenes de conflictes d'interessos i es mantenen unides gràcies a les combinacions canviants de domini i cooperació.

Steven Pinker, La taula rasa. La negació moderna de la naturalesa humana, Paidós, Barna 2003