fonamentar l´igualitarisme

 


“Uns consideren que la igualtat és quelcom que no és possible fonamentar, altres creuen que procedeix de certs prejudicis històrics col·lectius i que, en darrer terme, és un concepte arbitrari.”

“Jo penso, tanmateix, que la resposta correcta està en la mà: si les normes no poden ser justificades davant d´aquells per a qui se suposa han de regir, llavors per a ells tenen un caràcter de coacció, és a dir, no són legítimes per a ells. Les normes morals i polítiques només estan justificades quan ho estan per a aquells que estan afectats per elles. Si no es poden justificar de manera igual per a tothom, llavors es pot dir que tenen un caràcter de coacció per a aquells a qui no se’ls concedeix cap pes o molt poc (en el cas extrem, els sotmesos a elles serien esclaus).

“... en l´essencial ha hagut dos modes de justificació de les normes: per autoritat o per reciprocitat. També la justificació a partir d´una autoritat religiosa o una autoritat de tradició és, naturalment, una justificació per als individus, i en aquest sentit ha de ser vàlida per a tothom per igual. Però de fet un sistema normatiu justificat d´aquesta forma pot resultar arbitràriament inigualitari perquè aquí –per a tothom- es té per bo o legítim allò que l´autoritat imposa. Si no es creu en una autoritat aleshores la justificació només és possible mitjançant la reciprocitat, i en quant recíproca sembla que, si més no en els seus fonaments, aquesta justificació ha de ser igualitària, atès que la igualtat és l´únic en el que tothom pot posar-se d´acord, si és que les normes no han de tenir caràcter de coacció, és a dir, si una de les parts no s´està servint del poder. Amb la justificació per autoritat es pot bloquejar l´igualitarisme que emana de la necessitat de justificació de les normes. La fe de tothom substitueix l´interès igual de tothom. Així es comprèn per què només des de la Revolució Francesa l´igualitarisme sembla ser constitutiu de la legitimitat i per què des d´aleshores altres maneres de pensar han de rebutjar explícitament el principi igualitari.”


Ernst Tugendhat, Poder i anti-igualitarisme en Nietzsche i Hitler, Problemas, Gedisa, Barna 2001.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"