La paradoxa de Zenó i la física.

(Recordem el que diu Parmènides: no hi ha buit, no hi ha múltiples partícules sòlides indivisibles, l´ésser és un únic tot continu indivisible)
Però si aquest tot continu pogués dividir-se per dos, aleshores els dos segments resultants també poden dividir-se per dos. Si el procés continua un nombre infinit de cops, ha d´haver un nombre infinits de segments, fins i tot dins d´un centímetre. Per tant, mai no aconseguirem creuar una habitació, perquè hauríem de travessar un nombre infinits de punts abans d´arribar a l´altre costat (...). Aquest argument suggereix que no podríem recórrer cap distància, per la qual cosa el moviment hauria d´ésser impossible. I, això no obstant, ens movem. Travessem l´habitació sense dedicar ni un pensament al peregrinatge pel paisatge d´infinits que implica el moviment més simple. Mentre que l´infinit és un concepte important en matemàtiques (en lògica), la realitat física li dóna l´esquena.

Jana Levin, Cómo le salieron manchas al universo, Ediciones Lengua de Trapo, Madrid 2002

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.