L´extimitat.

L’exposició de les nostres vides a les xarxes socials i la cultura de l’autoexhibició han fet que el respecte pel que és íntim sigui un valor obsolet. Davant del dret a la intimitat, existeix la necessitat d’extimitat (per utilitzar el neologisme amb què titula el seu darrer llibre el psicoanalista lacanià Jacques-Alain Miller). L’extimitat és el territori on tot fet biogràfic es posa al servei de la maquinària mediàtica. On les persones ofereixen els seus actes com a sacrifici a l’altar d’un assedegat entreteniment.


Perquè un fet sigui noticiable, deien els clàssics, és necessari que sigui veraç, actual i rellevant. I és aquest darrer aspecte el que més em preocupa. La difusió d’irrellevàncies és una forma d’estendre la ignorància amb finalitats polítiques. Podem riure amb aquella becària d’El Norte de Castilla que la setmana passada va publicar la ja cèlebre notícia: “Una dona de Palència té un mareig a casa seva” com a exemple de la instal·lació de la irrellevància dins el software del jovent. No fa tanta gràcia, però, quan un imperi mediàtic com el de Murdoch, amb forts interessos econòmics, ideològics i polítics, va bombant aquest producte i afarta així de morbositat persones que necessiten explicacions.

Antonio Baños, L´escriptori de Bersinger, Público, 12/07/2011
http://blogs.publico.es/antonio-banos/250/lescriptori-de-bersinger/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"