El Moviment per a la Reforma de la Vida.

Ara fa tot just cent anys, a començaments de la dècada del 1910, l'anomenat Moviment per a la Reforma de la Vida ( Lebensreformbewegung , en alemany) triomfava a l'Europa central, sobretot a Alemanya i a Suïssa. Eren els anys immediatament anteriors a la Primera Guerra Mundial, i la bonança econòmica havia generat una burgesia que percebia el llegat de la revolució industrial com una cosa lletja i grisa. Pensaven que calia canviar el món de cap a peus, no amb petites reformes conjunturals, i creien que aquests canvis havien d'anar més enllà de l'economia.
Justament per això es referien a una completa reforma de la vida, no només de les estructures polítiques o de les normes jurídiques. Per exemple, ara fa tot just 100 anys, el 1911, els partidaris del Moviment per a la Reforma del Vestit ( Kleidungsreform ) van aconseguir grans avenços en els seus propòsits. L'opressiva roba femenina heretada de l'era victoriana va començar a ser substituïda massivament per una altra de més còmoda i higiènica. Aquest moviment social estava estretament lligat al nudisme (Freikörperkultur ), que en aquell moment tenia connotacions mèdiques però també espirituals. El nudisme representava l'autenticitat del cos nu davant de l'artifici de la roba. La majoria de nudistes eren també vegetarians que consideraven que la dieta occidental no era natural. Els seus principis no diferien gaire dels actuals. Per exemple, optaven per tot el que fos integral (un dels principals valedors d'aquesta teoria va ser Theodor Hahn). Defensaven -amb una altra terminologia- el que avui s'anomena agricultura ecològica, i només admetien com a vàlides les anomenades "medicines naturals", molt especialment l'homeopatia. La farmacologia convencional -deien- només interfereix en el procés natural de la malaltia. L'any 1913 l'Associació Alemanya de Medicina Natural tenia la insòlita quantitat de 148.000 membres, distribuïts en 885 agrupacions locals.
Les alternatives contra les conseqüències de la industrialització del segle XIX no es limitaven a aquests aspectes, però. Van florir dotzenes de filosofies holístiques que exploraven els vincles entre l'espiritualitat religiosa i l'admiració per la natura. Naturalment, aquests plantejaments van anar acompanyats d'altres components del mateix tipus, com ara l'esoterisme -és la gran època de l'esperitisme arreu d'Europa, incloent-hi Catalunya-. Aquesta preocupació per l'ànima sempre es va vincular a la cura del cos. Adolf Koch va fundar l'Institut für Eubiotik und Lebensregelung justament amb aquest propòsit. No era infreqüent associar l'esport al nudisme, i aquest a una forma de vida inseparable del vegetarianisme, les medicines naturals i un tipus d'espiritualitat de caràcter orientalista. No oblidem que el mateix Schopenhauer ja s'havia fet ressò de la filosofia hindú. La pràctica del ioga, per exemple, ja era coneguda llavors. Per raons òbvies, aquest moviment abominava del capitalisme, en aquell moment emergent, i optava per un tipus de comunitarisme molt proper al dels socialistes utòpics.
On van acabar desembocant, aquestes alternatives que encara avui comparteix tanta gent? El Moviment per a la Reforma de la Vida va ser el primer que es va identificar de manera majoritària i entusiàtica amb el nazisme, i va guiar moltes de les seves polítiques (des de coses tan diverses com l'estètica nudista -recordem la pel·lícula Olympia de Leni Riefenstahl- i l'eugenèsia, passant pel culte per les coses "naturals"). El mateix Adolf Hitler era un vegetarià estricte, un abstemi total, etc. Entre aquestes alternatives i el nazisme no hi havia cap contradicció, en la mesura en què ambdues partien exactament d'una mateixa mentalitat, que es podria resumir així: l'objectiu no és una societat millor, sinó una societat perfecta. El mitjà, per tant, no pot ser la política parlamentària normal. Ha plogut molt des de llavors, i és preocupant que moltes persones desconeguin aquestes coses, potser perquè no hi caben als missatges del Twitter.
Ferran Sáez Mateu, Alternatives, Ara, 09/06/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"