desorientació de la moral actual

Es pot dir, crec, que pel que fa a la moral ens trobem avui en una certa desorientació. Encara que gairebé tots tenim conviccions morals bastant fortes, en general no podem dir en què es basen. La raó d'aquesta desorientació és que, mentre abans, tant en la nostra pròpia cultura com en les altres cultures, la moral sempre tenia la seva base en la religió o en la tradició, una tal justificació ja no ens convenç. Morals anteriors tenien la seva base en una autoritat que s'acceptava, l'autoritat de Déu o de la tradició o de tots dos. Per tant, la moral havia estat heterònoma, no autònoma, tenia el seu fonament en una creença i en l'obediència cap a Déu o la tradició, no en un enteniment i un voler propis. La desorientació en què ens trobem avui sembla tenir la seva arrel en que d'una banda una moral heterònoma ja no ens convenç i que, de l'altra banda, encara no tenim un enteniment clar d'una moral autònoma. La consciència moral contemporània consisteix en una barreja de factors de diferents procedències.

La situació és encara una mica més complexa. Primer, perquè alguns pensen amb Nietzsche que, atès que una fonamentació religiosa ja no sembla possible, hauríem de renunciar a tota moral. Això només pot semblar possible si es creu que les persones autònomes podrien viure sense moral. Aquí apareix, com un problema més, la pregunta: per què necessitem una moral? I què, en primer lloc, entenem per una moral? No només no sabem com hem d'entendre una moral autònoma, sinó tampoc què hem d'entendre per una moral en general. (El problema de la moral autònoma)

Ernst Tugendhat, Antropología en vez de metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?