La bondat de les lleis.

(Segons el que es diu al Critó) Sòcrates ha estat condemnat a mort (de manera injusta, ho sabem nosaltres, i ell també ho sabia) i és a la presó esperant la copa de cicuta. Rep la visita del seu deixeble Critó, que li diu que tot està enllestit per a la seva fuga, i se serveix de tots els arguments possibles per convèncer-lo que té el dret i el deure d'escapolir-se d'una mort injusta.

Però Sòcrates respon fent memòria a Critó de quina ha de ser la postura d'un home de bé davant de la majestuositat de les lleis de la ciutat. Acceptant viure a Atenes i gaudir de tots els drets d'un ciutadà, Sòcrates ha reconegut la bondat de les seves lleis, i si gosés negar-les només perquè en un moment donat s'han aplicat contra ell, rebutjant-les, contribuiria a deslegitimar-les i, per tant, a destruir-les. I no és correcte aprofitar-se de la llei mentre treballa a favor nostre i rebutjar-la quan decideix alguna cosa que no ens agrada, perquè amb la llei tenim tancat un pacte i aquest pacte no el podem trencar segons el nostre caprici.

Umberto Eco, Una doble mesura de la justícia, Ara, 01/03/2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/doble-mesura-justicia_0_436156399.html