Els atributs d´un cigne negre.

El 2007, Nashim Talib publicà El Cigne Negre, l'impacte d´allò que és que altament improbable (Paidós), lectura recomanable en aquests moments. El cigne negre és un esdeveniment amb tres atributs: una raresa fora de les expectatives normals, difícil de predir; el seu impacte és molt gran; malgrat la seva imprevisibilitat, tendim a inventar explicacions de la seva existència després del fet. El que està passant des de l'Atlàntic marroquí fins al golf Pèrsic, la revolució àrab, sense líders, ni partits, ni programes revolucionaris, és un cigne negre. Ja ha provocat la caiguda de dos règims. Cal donar-li temps. El que no sabem sobre ella és més important que el que sabem. Aquest espai de gran desordre del Pròxim Orient i nord d'Àfrica produeix una tercera part del petroli mundial. Durant l'últim mig segle, Estats Units i Europa hem tractat al Pròxim Orient com un recull de grans gasolineres: la saudita, la iraquiana, la iraniana. Com escriu Thomas Friedman al New York Times, als reis i dictadors que han governat durant dècades mantenint al món àrab aïllat de la història, els demanàvem "mantenir obertes les mànegues, baixos els preus del petroli, no molestar massa als israelians, a canvi de fer el que volguessin als seus països "Però això ha conclòs i els àrabs tornen a la història. No sense convulsions.

(...) La història no es repeteix, però de vegades rima, deia Mark Twain. Estan fora de perill les petrocracias de la península Aràbiga? Com gestionarà la crisi, ja oberta en la seva veïna Bahrain i despuntant a Oman, el malalt rei d'Aràbia Saudita, Abdalá Bin Abdelaziz, de 86 anys? Un altre cigne negre. No estàvem preparats per a això. Ara toca improvisar, apedaçar el globus, quan tocava fa temps haver-se plantejat seriosament l'excessiva dependència del petroli. Val per a Espanya, per a Europa, per als Estats Units. Vivim al dia, la millor manera de viure perillosament. Confiem en la saviesa xinesa de Zhou Enlai que, immutable, quan li van preguntar a mitjans del segle passat el significat històric de la revolució francesa va respondre: "És massa aviat per dir-ho". I aquesta revolució només té dos mesos.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació