Decreixement, l´exigència d´un canvi de mentalitat.

El decreixement és un eslògan que va néixer el 2001 per oposar-se al que anomenen desenvolupament sostenible i que agrupava a la gent gran grups empresarials mundials al voltant d'un consell de desenvolupament sostenible que agrupava a empreses com Total, Monsanto i, entre altres, a Nestlé. Calia utilitzar un eslògan provocador per estar fora d'aquesta religió del creixement.

Per ser rigorós caldria parlar de «acreixement», com es parla d'ateisme, amb la "a" privativa. Som agnòstics de la religió del creixement, perquè és evident que, des de l'aproximació al Club de Roma el 1992, el creixement avança cap a la destrucció del planeta i els ecosistemes que permeten a l'home viure. Espero que sigui la revolució del segle XXI.

(El decreixement) És un projecte global i revolucionari. El més important és el canvi radical de mentalitat ideològica (que proposa). Aquest canvi no es pot concretar d'un dia per l'altre, ni tampoc les mesures són les mateixes en uns països que en d'altres. No es podria aplicar de la mateixa manera a Texas o a Chiapas, a l'Àfrica o al País Basc. Cada lloc haurà de decidir les mateixes. L'objectiu és que la societat s´autolimiti per aconseguir el benestar de tots. Els francesos, per exemple, haurien de reduir la petjada ecològica per mitjà de la relocalització d'activitats perquè els mercats estan mundialitzats i l'hem convertit en un vast supermercat. És extremadament destructor per al planeta. Tot el consumim i cal adonar-se que els productes fan de mitjana entre 5.000 a 6.000 quilòmetres amb el que significa de consum de petroli i energia. L'efecte és negatiu i comporta l'augment de l'atur, perquè es destrueixen milers de llocs de treball. Per això, la recol • locació és molt important, el mateix que la disminució del sobreconsum. Per exemple, entre el 30% i 40% del que comprem als supermercats a corre-cuita va a les escombraries.

(...) Posar en marxa aquesta reorganització de les nostres vides, la producció, el transport i el consum ens portaria a un canvi en la forma de vida. Viuríem millor, no en una societat tan desigual com l'actual en la que molta gent viu malament, està estressada i es suïcida, per exemple. El decreixement és un projecte alhora ecologista i socialista. Es pot parlar de ecosocialisme. Un projecte que vol reintroduir més democràcia en la política i, alhora, ser socialment més igualitari.

S'ha propagat el decreixement, però al mateix temps s'ha intensificat el procés dels governs per mantenir el creixement pel creixement. Es parla poc del decreixement en el discurs polític, i quan es parla del mateix és per denunciar-ho. Només dos dels diputats francesos aposten pel decreixement. Els governs i els rics ens diuen que per sortir de la pobresa haurien de produir més. No obstant això, els pobres són pobres perquè els rics consumeixen els seus recursos.

(...) S´acusa el decreixement dient que crearà atur, que anem a produir menys, i es destruiran llocs de treball. No és així. Tot el contrari. La primera mesura que cal adoptar seria donar feina a tot el món. Avui en dia hi ha gent que treballa massa, més de dotze hores al dia i, no obstant, un 20% de la població no pot, encara que li agradaria fer-ho. Aquesta societat de consum genera atur. És necessari compartir el treball. Treballar menys per treballar tots, contràriament al que diu Nicolas Sarkozy, president de la República francesa.

(...) Quan treballes més, guanynes menys, com s'ha verificat a França. El normal, és conforme a la lògica econòmica -la més estricta- si es treballa més, augmenta l'oferta i com la demanda sempre és insuficient, disminueix el preu. Fins i tot els economistes més tradicionals denunciarien aquest escàndol. Per tant, defenso treballar menys per guanyar més, treballar menys per treballar tots i, sobretot, per viure millor. Perquè el treball no és la part de la vida on més es gaudeix. Quan s'és caixera en un supermercat no és realment enriquidor. Així, si es treballa menys, hi haurà més temps per poder conrear, ocupar-se de la vida, dels amics, passejar, meditar, somiar ... fins i tot resar, si és creient. Es consumirà menys, i es consumirà millor. En lloc d'anar a un supermercat a consumir frenèticament el primer que pilles, tindrem el temps de fer una bona elecció, comprovar els bons productes, prendre'ns el nostre temps si a l'etiqueta figura que estan registrats els organismes modificats biològicament, si està produït a la Xina , o si està produït a nivell local.

Serge Latouche, "El decrecimiento a la vez, un proyecto ecologista y socialista", entrevista de Juanjo Basterra, Gara, 20/11/2010
http://www.gara.net/paperezkoa/20110210/247744/es/El-decrecimiento-es-vez-proyecto-ecologista-socialista/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?