tecnologia (la il.lusió tecnològica)


La tecnologia és la realització d'una ideologia que existia abans. Crec que és la ideologia la que crea la tecnologia, i no al revés. Aquesta falsa concepció de la igualtat és molt antiga. La desigualtat actual considera de manera abstracta que els diferents individus són iguals. Es pretén creure que els individus tenen al seu abast el mateix sistema de possibilitats. La gent no té la mateixa realitat, però s'argumenta que compta amb les mateixes possibilitats. És la mitologia amb la qual es deia que als Estats Units el venedor de diaris pot convertir-se en milionari i, per tant, és igual a qualsevol milionari. Amb aquest argument, l'única diferència rau en què un va realitzar la possibilitat de ser milionari i l'altre no. Hi ha llavors una concepció tradicional i mentider de la igualtat pròpia al món burgès i competitiu. Tots podem competir! Aquesta és la igualtat competitiva. Però penso que la tecnologia d'Internet i la connexió universal són la realització material i tecnològica d'aquesta il.lusió igualitària. Aquesta il.lusió està molt lligada al materialisme democràtic perquè inclou la idea que totes les opinions valen i són iguals. Estem connectats i el que jo dic val tant com el que diu un altre! Per tal que les coses circulin, tenen valor. Això és fals. El real continua sent violentament desigual, competitiu, brutal, indolent. No n'hi ha prou amb tenir una màquina en la qual puguem dir el que pensem per accedir a la igualtat. En realitat, com més s'expandeix aquest tipus d'igualtat il.lusòria, menys poder té la gent. Observeu la crisi que vivim: estàvem tots connectats i de sobte va irrompre la realitat per dir-nos: Atenció, de sobte tot es pot esfondrar! La crisi va venir a recordar que aquesta mena d'eufòria igualitària en la qual estàvem era artificial. En el món competitiu la igualtat és sempre artificial. I aquesta igualtat artificial pot ser una igualtat tecnològica justament perquè la tecnologia és un artifici.

Alain Badiou, "La felicidad es una idea fundamental", entrevista de Eduard Febbro, Rebelión, 07/11/2010


http://www.pagina12.com.ar/diario/especiales/subnotas/156370-50184-2010-11-06.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"