La impotència de la política.

Estem, per tant, en una fase excepcional de canvi. I és lògic que hi reaparegui el mite del consens, que a la transició va acabar sent tan enganxós com la cançó de l'estiu. Però aquesta crisi ha tingut la virtut de l´ obscenitat: ha mostrat amb més desvergonyiment que mai el que el pudor, en general, evita exhibir. De manera que ha quedat més en evidència que mai la impotència del poder polític davant el poder econòmic. I aquí hi ha les claus de la desubicació de l'esquerra, de la indiferència de la ciutadania i del daltabaix polític europeu. Una política que faci valer l'interès general és l'únic empara que tenen els ciutadans davant la voracitat dels poderosos, que la crisi ha exhibit sense cap vel que la disfressés. I un partit d'esquerres no pot mirar a un altre lloc davant aquesta realitat. Entre altres coses, perquè, si ho fa, és mort per sempre.


Per això aquests pactes són amargs. És impossible no veure darrere d'ells un esforç voluntarista per donar satisfacció als mercats. És enutjós tant interès a desplegar un aparell propagandístic per disfressar la impotència de la política. És aclaparador tant soroll per convertir les retallades i les regressions en conquestes. I és lacerant veure com Angela Merkel, en comptes de liderar una resposta unitària europea des del principi de la crisi per posar els mercats al seu lloc, s'ha convertit en la prolongació política de les exigències d'aquests. I, per aquest procediment, Europa no ha fet més que empetitir. La recuperació de la política només es pot fer a escala europea. Cada un per lliure no és ningú. Ni tan sols Alemanya. I, tanmateix, Europa es deixa arrasar impunement per l'energia transgressora d'una economia sense vincles.

Josep Ramoneda, Unos pactos amargos, Domingo. El País, 06/02/2011
http://www.elpais.com/articulo/opinion/pactos/amargos/elpepusocdgm/20110206elpdmgpan_4/Tes?print=1

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació