Internet i l´espai agonístic.



No hauria de ser nostàlgica; aquí entrem en el terreny d’Internet, que també és molt interessant de debatre. La manera com s’avalua la qüestió depèn molt de la visió que es té sobre què és un espai públic. Per a Habermas, per exemple, l’espai públic és el lloc on és possible la deliberació que portarà a la solució. Idealment, espera que a través d’aquesta deliberació en l’espai públic es crearà el consens. Per a mi, l’espai públic no és el lloc on hom tractarà d’arribar al consens, sinó l’espai en què es donarà la possibilitat d’expressió del conflicte, del dissens.

(...) Internet de fet és un terreny neutre; pensar que per si mateix crea aquest espai agonístic em sembla un error. El pot crear, però cal tenir una visió des del darrere, des d’una posició no inscrita en la mateixa tecnologia. Avui dia, malauradament, Internet no fa una funció gaire positiva en la creació de l’espai agonístic. La gent tendeix només a llegir els blocs d’aquells amb qui està d’acord o a tancar-se en un seguit de petites comunitats amb les quals es pot identificar. No és un lloc on la gent llegeix o escolta les opinions d’aquells amb qui està en desacord, cosa que trobo realment preocupant. Evidentment, Internet pot ser usat com a tècnica per crear un espai agonístic, però per a això cal tenir una visió política clara de què es vol fer.

(...) pensar que no necessitem més espais públics perquè tenim Internet és un error, perquè Internet no els reemplaça. Fins i tot en el cas que es desenvolupés de forma més agonística, és molt important mantenir, crear i desenvolupar els espais públics –públics i físics–, perquè el contacte directe és fonamental. Em preocupa que, amb l’auge d’Internet, la gent ni tan sols es trobi cara a cara amb altres persones. Hi ha una mena de tancament personal, de manca de contacte físic amb els altres, de manca de contacte amb les idees diferents.

Chantal Mouffe, "El pluralisme va lligat a l´acceptació del conflicte", entrevista realitzada per Enrique Díaz Álvarez, Barcelona Metrópolis, octubre-desembre 2010
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=438

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació