En què poden educar els murs de les nostres ciutats?


Per als antics, la formació del ciutadà, la paideia, passava en primer lloc per la seva edificació. Es tracta de disciplinar la hubris (la desmesura), manejar les passions tristes (avidesa, set de poder, egoisme, enveja desenfrenada, etc.) i canalitzar les energies en el sentit de l´harmonia i la bellesa. És per això que Plató declara que els mateixos murs de la ciutat eduquen el ciutadà. Però, en el nostre món, en què poden educar els murs de les nostres ciutats i els nostres barris? Poden, en el millor dels casos, formar una altra cosa que consumidors i usuaris frustrats, o pitjor encara, rebels "salvatges"?

Avui en dia, els pares han abdicat àmpliament, per bones o males raons, dels seu rol d´educadors, i l´han cedit a l´escola i, encara més, a la televisió. Ja sigui nuclear o monoparental, acoblada o escindida, la família ja no és el lloc adequat per a la transmissió de l´herència cultural i menys encara per a la seva renovació. I efectivament, els joves europeus, a semblança dels joves americans, passen més temps davant de les pantalles que als escriptoris de l´escola. El sistema publicitari ocupa el lloc abandonat dels pares i que l´escola no omple.

Serge Latouche, El decreixement, un desafiament per a l´educació. I un dilema per als pedagogs, Educació i Sostenibilitat, nº 10, hivern 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"