La influència de la filosofia de Karl Popper en George Soros.

George Soros
Al llarg de la meva vida he anat desenvolupant un marc conceptual que m'ha ajudat a guanyar diners com a administrador de hedge funds, i també a gastar diners com filantrop centrat en les polítiques. Però el marc conceptual en si no tracta sobre els diners: tracta de la relació entre el pensament i la realitat, un tema que ha estat estudiat exhaustivament pels filòsofs des de l´ Antiguitat. Vaig començar desenvolupant la meva filosofia quan era estudiant a la London School of Economics a finals dels anys cinquanta. Em vaig presentar als exàmens finals amb un any d'antelació, de manera que vaig tenir un any lliure abans de complir els requisits per llicenciar. Vaig poder triar al meu tutor, i vaig triar a Karl Popper, el filòsof vienès el llibre La societat oberta i els seus enemics m'havia causat una profunda impressió.

En els seus llibres, Popper argumentava que la veritat empírica no pot conèixer amb una certesa absoluta. Fins i tot les lleis científiques no poden verificar més enllà del mínim mena de dubte: sovint poden ser falsades per l'experimentació. No superar una comprovació és suficient per a falsar, però cap quantitat de proves positives és suficient per verificar. Les lleis científiques són de caràcter hipotètic, i la seva veritat és oberta a ser refutada. Les ideologies que al•leguen estar en possessió de la veritat absoluta realitzen una afirmació falsa, per tant poden imposar-se a la societat únicament a la força. Totes les ideologies d'aquest tipus condueixen a la repressió. Popper proposava una forma més atractiva d'organització social: una societat oberta, on la gent és lliure de sostenir opinions divergents, i on l'imperi de la llei permet que les persones amb punts de vista i interessos diferents visquin juntes i en pau. Després de viure aquí a Hongria, tant durant l'ocupació alemanya com durant l'ocupació russa, la idea d'una societat oberta em semblava enormement atractiva.

George Soros, Mi filosofía, Taurus, Madrid 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"