Els experiments mentals i l´existència d´un món exterior.

Benvingut al món real és una broma de Matrix. Però què planteja aquesta pel•lícula fins i tot massa explícitament filosòfica? No planteja un argument, sinó un "experiment mental" en el qual es veu immers l'espectador. I si la vida fos només un somni? Com podríem distingir el somni de la vigília? I si visquéssim a la cova platònica i no veiéssim la realitat de les coses sinó només les seves ombres? I si hi hagués un geni maligne que ens fes creure que el món és real, però fos ell qui ens proporcionés els impulsos que ens ho fan percebre com a tal? O si fóssim "cervells en una cubeta" que reben impulsos d'un científic boig? O si com a Matrix, el món que se'ns apareix com a real fos el resultat d'un programa d'ordinador?

Els experiments mentals d'aquest tipus són un ingredient fonamental de la filosofia. Ens ajuden a reflexionar amb més profunditat sobre alguna cosa que potser sembla obvi. Com precisament, l'existència d'un món exterior. Tenim realment proves decisives de la seva existència real? Per apropar-se a això és útil recórrer mentalment a pensar en totes les al•lucinants i il•lògiques conseqüències que implica la hipòtesi contrària. També d'aquesta manera el nostre món i la nostra experiència sortiran enriquits. Potser apreciarem millor la diferència entre un caputxí real i una "beguda amb gust" a caputxí.

Armando Massarenti, "Vista desde fuera la vida parece absurda", Philosophytogo, 25/91/2011
http://www.philosophytogo.org/wordpress/?p=2333&lang=es

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació