Felix culpa

Gregorio Luri
Els mestres s´exigeixen tant a ells mateixos que sovint no poden estar a l´alçada de les seves pretensions. Potser haurien de ser menys arrogants en la formulació dels seus propòsits. Els projectes educatius van plens de bones intencions inassolibles. 

La preocupació per desenvolupar les competències del nen no hauria de deixar en segon lloc la d´evitar les seves incompetències. L´educador ha deser un expert en atordiments i desencerts per poder prescriure la teràpia corresponent en cada cas, analitzar amb intel.ligència la lògica d´un error i fer-la visible, comprensible, manipulable. L´aparició habitual del que no hi toca esdevindria així una oportunitat habitual d´aprenentatge a
l´interior de l´aula.

Com qie la principal manifestació de la malfeineria és el llenguatge, l´educadotr ha de saber quines són les maneres de parlar que condueixen a l´error (les fal.làcies), perquè la pobresa del llenguatge ens impedeix copsar la veritat de món. Els jesuites parlaven a la Ratio Studiorum, el text fundador de la seva revolucionària pedagogia, de la felix culpa, és a dir, l´error afortunat de l´alumne que disposa de les eines adients per aprendre de les seves errades. Els nostres error ens poden corregir eficaçment si som capaços d´entendre el seu llenguatge, aprenent d´aquesta manera dels desencerts en la nostra aspiració a l´encert.

Gregorio Luri, Anatomia del desencert, Criatures. Ara, 11/12/2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació