identitats (gènesi de les)

La identitat ètnica no es forma amb la possessió compartida d´un trets objectius, sinó per una dinàmica d´interrelacions i correlacions, dins la qual, en darrera instància, només la consciència subjectiva de ser diferent és un element insustituible. Tot i que aquesta consciència no correspon amb cap contingut, sinó amb un conjunt d´ il.lusions, sancionades socialment com a veritats inqüestionables, en la mesura que es legitimen per l´autoritat dels avantpassats o de la història. No és que no hi hagi diferències "objectives" entre grups humans diferenciats, sinó que aquestes diferències han resultat significatives per alimentar la dicotomia nosaltres-ells. En síntesi, només hi ha grups ètnics o identitaris en situacions de contrast amb altres comunitats (Barth) i com a resultat adaptatiu de la seva immersió en circumstàncies ecològiques, polítiques o socioeconòmiques concretes (Glazer).

 Territori conceptual de perfils imprecisos, el camp de les identitats només pot ser, per tant, un centre buit, on tenen lloc una sèrie ininterrompuda de juncions i disjuncions, un nus incert entre instàncies, cadascuna irreal i introbable pel seu cantó. La identitat es produeix, així doncs, en un pla purament relacional. No és, doncs, un contingut, sinó una forma. la identitat és indispensable, tothom necessita tenir-ne. Present, però, un inconvenient greu: en si mateixa, no existeix.

I precisament perquè resulten de la interrelació entre grups humans autoidentificats, les cultures no poden ser -com sovint es pretén- totalitats que puguin viure en quietud. Sotmeses a sotracs i inestabilitats de tota mena, les identitats modifiquen la seva naturalesa, canvien d´aspecte i d´ñ estratègia tantes vegades com calgui. La seva evolució sofreix oscil·lacions sovint caòtiques i impredictibles. En definitiva, les identitats no sols han de negociar constantment les relacions que mantenen, sinó que són aquestes relacions. No són la base d´un contrast, sinó que en són el fruit.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996.
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"