¿Educar?

En un país on tot trontolla, on tota seguretat és incerta i on tota esperança és llunyana sempre queda un recurs: Belén Esteban. Per a molta gent ha esdevingut un referent, un model a seguir i un oracle de consulta obligada i infal·lible. És el nou xaman de la tribu, la nova diva de la hipercultura de l'hipermercat de la hipertelevisió... És l'hòstia, vaja. Diu inconveniències de l'alçada d'un campanar i les disfressa de veritats que diu que tothom pensa i que ningú s'atreveix a dir. Té molts seguidors. Però la seva força i naturalitat està, més que a dir el que pensa, a no pensar gaire el que diu. Tot un exemple i un paradigma de populisme, demagògia i, potser que no hi donem més voltes, de mala educació. Doncs bé, d'això us volia parlar, de l'educació. Resulta que Telecinco, com si Belén fos la presidenta del Govern -hi ha qui pensa que ho hauria de ser-, va organitzar un programa de preguntes i respostes perque la princesa es trobés amb el seu poble. De totes les preguntes que li van fer em quedo amb la d'un professor que reclamava un compromís més gran amb l'educació per part de la diva i de la cadena. Ho deia per la influència que el seu exemple té entre els joves amb qui ell tracta. El professor, segons va dir, maldava per infondre els valors de l'esforç, del treball i del respecte als altres entre els seus alumnes, però ells li deien que amb això no anirien enlloc, que ells a qui volien assemblar-se és a Belén Esteban i als concursants de Gran Hermano. El professor, que demanava ajuda i comprensió, es va trobar amb la cínica contundència de la princesa i el presentador de l'espai: «¿Educar? -van respondre-li- això no és feina nostra, per a això hi ha les escoles!». I van riure. I el públic va aplaudir. I van dir que ells ni poden ni volen educar ningú. I el professor feia cara de circumstàncies tot pensant en com el rebrien l'endemà els seus alumnes. I jo em vaig preguntar ¿com és que algunes cadenes privades són incapaces d'assumir la més elemental responsabilitat pública? ¿Com és que, a diferència d'altres països d'Europa, aquí se'ls dóna la llicència i després no se'ls exigeix pràcticament res?

Francesc Escribano, ¿Educar? ¡Que eduquin ells!, El Periódico de Catalunya, 20/11/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"