Una dreta utòpica i una esquerra realista.

Bona part del desconcert ideològic actual és producte de l´ús per part de la dreta d´un llenguatge progressista, mentre que l´esquerra parla en clau conservadora. La dreta es presenta -moltes vegades, amb raó- com l´advocada de la innovació, impulsora de la modernització o defensant les posicions més avançades, en tant que l´esquerra es preocupa per coses tan poc revolucionàries com la seguretat, la cohesió o el manteniment de l´Estat del benestar. La dreta, que tradicionalment ha legitimat els fets socials com a realitats immodificables, pensa ara en una societat més oberta a les possibilitats, més flexible configurable; l´esquerra, que ha estat pensant en termes revolucionaris, es donaria per satisfeta ara si pogués conservar allò que hi ha. Els papers s´han invertit: la dreta s´ha feta utòpica i l´esquerra, realista. 

Aquesta situació sembla aconsellar una nova formulació de la diferència entre dreta i esquerra ....

El dilema que es planteja actualment consisteix, dit d´una manera concisa, a com continuar la modernització. Termes com desenvolupament, creixement, acceleració, progrés i expansió, al·ludeixen un procés que alguns es limiten a celebrar i altres, tenint en compte algunes de les seves conseqüències negatives, desitjarien aturar. La sociologia més recent ha encunyat l´expressió "modernitat reflexiva" per assenyalar la possibilitat d´empènyer el desenvolupament en les seves diferents formes -tecnològic, econòmic, social, etcètera- sense deixar de ponderar els seus efectes negatius -sobre el medi ambient o l´integració social, per exemple- i introduir les correccions necessàries. S´hi tractaria de desfatalitzar els processos socials i entendre´ls com a possibilitats obertes a discussió. Amb aquest esquema pot entendre´s el nou repartiment de papers. La dreta s´nclinaria a subratllar el caràcter inevitable dels processos socials i l´esquerra tendiria a fer valer la seva dimensió configurable; la dreta preferiria la simplificació, la modernització sense més, mentre que l´esquerra s´inclinaria cap a la complexitat d´una modernització reflexiva.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"