Dubtar un cop a la vida.
Un cop a la vida dubtar, és a dir, un cop a la vida qüestionar el moviment purament inercial de l´esperit, o més aviat, qüestionar l´esterilitzant abandonament que ens manté en un fètid pantà de prejudicis, o sigui, d´opinions mancades de tot criteri i que, tanmateix, interioritzem com si es tractés d´un genuí element vital del nostre esperit. Un cop a la vida deixar de considerar com inqüestionable el sistema de jerarquitzacions socials en què estem immersos. Un cop a la vida deixar d´acceptar l´apodíptic de les "explicacions" que consagren l´aparent connaturalitat dels nostres costums, ritus, llengües o sistemes de parentesc i correlativament el caràcter "bàrbar" dels que ens són aliens. I en el que respecta a la ciència, un cop a la vida deixar d´agenollar-se com a "papanatas" davant aquelles afirmacions dels erudits que el nostre propi esperit no hagi tingut ocasió de contrastar. Deixar així d´erigir les proposicions de la ciència en equivalent rigorós de les proposicions de la religió. deixar respecte a la ciència de creure allò que no veiem ... sota pretext que altres suposadament sí que ho veieren.
Així doncs, un cop a la vida deixar de donar per suposat que hi ha jerarquia entre els humans pel que al coneixement representa i sobretot: deixar de donar per suposat que cap humà no pot accedir a l´essència global del coneixement. (...)
En resum: un cop a la vida dubtar; un cop a la vida confrontar-se a la hipòtesi que tot el que altre pugui conèixer també jo (no per privilegi,sinó com a simple representant de l´espècie humana) puc també abordar-lo; al capdavall, un cop a la vida preguntar-se què pot realment l´humà (encarnat en mi o en qualsevol altre) tractant-se de coneixement. (...)
Però, malauradament l´entorn social, cultural i espiritual en què vivim poc lloc deixa a aquesta disposició. Descartes és avui en dia un nom evocatiu d´una raó per a nosaltres perduda i en conseqüència és al mateix temps un nom evocatiu de l´exigència de la seva restauració.
Victor Gómez Pin, Una vez en la vida..., Babelia. El País, 30/03/1996
Comentaris