categoria "immigrant" ( la seva funció social)

Cal subratllar que molts dels conflictes que es fan passar per "ètnics" o "racials" són, de fet, el resultat de la competència que es produeix en el si de les classes més desafavorides en moments de crisi econòmica.

... els conflictes interètnics poden ser les formes que adopta la lluita entre comunitats marginades i empobrides, en competència per uns recursos escassos (...)

Això ens permet entendre la funció classificadora que, en última instància, compleix la categoria "immigrant" en les societats modernitzades. En primer lloc, identifica "immigrant" amb "pobre". En efecte, el qulificatiu "immigrant" no s´aplica, segons la lògica, a tots aquells que han abandonat un territori per anar a viure en un altre, sinó tan sols als qui ho han fet en condicions precàries i per ocupar els llocs inferiors del sistema social que els acull. La tasca fonamental de l´espai taxonòmic dels anomenats "immigrants" consistiria, doncs, a tallar els sectors subalterns de la societat en dues parts, a dividir-los en "autòctons" i "estranys". A més, els "immigrants", un cop classificats en aquest compartiment, podrien ser, també, segmentats verticlament en funció de l´ordre d´arribada.

En síntesi, podríem dir que l´immigrant compleix una doble funció, sempre relacionada amb el grau d´estrangeritat que l´afecta. D´una banda, és relegat als segments inferiors i més vulnerables dels sistema d´estratificació social, a mercè de les exigències més despietades del mercat de treball i gairebé sense drets. D´altra, li atribueixen el rol de bocemisari, sempre exposat a rebre culpabilitzacions de tota mena.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació