Ús de les frases fetes.

Així com la desaparició de les tortugues marines del Mediterrani indica, en opinió dels experts, l'alt grau de contaminació de les aigües, així la desaparició del coneixement i el bon ús de les frases fetes denota l'empobriment i la decadència de la llengua.
Més enllà de la pèrdua de formes lèxiques com "bufar i fer ampolles", tan vives i genuïnes en el passat, d'un temps ençà s'està produint un fenomen curiós, consistent a recuperar i fomentar des de les aules la utilització d'aquests girs, que sovint després són emprats d'una manera errònia o esbiaixada, ja sigui per un efecte de contaminació o encreuament, o en un sentit que no els correspon, senyal que l'aprehensió ha estat teòrica, artificiosa i poc assimilada.
Fa unes setmanes vaig sentir que un noi comentava a un altre: "em véns com anell caigut del cel!", forma híbrida, com és notori, de "em véns com anell al dit" i "com caigut del cel". En una altra ocasió, una noia, per dir que vivia a la quinta punyeta, deia que vivia a la quinta merda.
Per poc que pareu l'orella en sentireu a dir de l'alçada d'un campanar. En comptes de "ficar la pota" hi ha qui diu "ficar la pota a la galleda", com a resultat de l'assimilació amb l'expressió "ficar-se de peus a la galleda". També he sentit a dir "en aquell li han pujat els fums al nas", quan els fums pugen al cap i de fet qui puja al nas és la mosca, i "jo no hi posaria el coll al foc", fruit de la combinació "posar-hi el coll", és a dir, esforçar-se, i "posar la mà al foc", confiar decididament en algú.
Aquestes incidències poden resultar anecdòtiques a l'oïda dels lectors, però no pas en aquell professor a qui una frase feta va estar a punt de fer-li perdre l'oremus després que uns pares l'acusessin d'haver amenaçat el seu fill amb el garrot de l'entrecuix. Allò que el professor havia dit al noi, belluguet com el cul del Jaumet, és que s'estigués quiet, perquè l'estava "traient de polleguera". Qui sap què devien entendre els pares a partir del que no va comprendre el noi.
 
Jordi Estrada, Tortugues lèxiques en extinció, Regió 7, 04/09/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"