El concepte "natalitat".

Hannah Arendt quan introdueix el concepte de "natalitat" pren com a primera observació la del naixement de cada infant, amb qui comença no només una altra biografia sinó una nova. Arendt uneix aquest inici emfàtic de la vida humana amb el fet que els subjectes agents s´autocomprenguin capaços de "començar de nou" espontàniament. Segons Arendt, des de la profecia bíblica "de nosaltres naixerà un fill", un fulgor escatològic il·lumina encara cada naixement, al que es vincula l´esperança de quelcom totalment diferent trencarà la cadena de l´etern retorn. La mirada commoguda que els circumdants curiosos llancen sobre l´arribada del nounat delata l´" esperança de l´inesperat", El poder del passat sobre el futur s´estavella contra aquesta expectativa d´allò nou. Amb el concepte natalitat, Arendt tendeix un pont que va des del començament com a criatura fins a la consciència del subjecte adult de poder fonamentar ell mateix l´inici d´una nova cadena d´accions: "El nou començament inherent al naixement es deixa sentir en el món només perquè l´acabat de nàixer posseeix la capacitat de començar una cosa nova, és a dir, d´actuar. A totes les activitats humanes els són inherents un element d´acció en el sentit d´iniciativa -fonamentar un initium-, la qual cosa significa que són els éssers que venen al món per naixement i estan sotmesos a la condició de la natalitat els que porten a terme aquestes activitats" (La condició humana)

Els éssers humans se senten amb llibertat d´actuar per iniciar una cosa nova perquè ja el naixement, com a línia divisòria entre naturalesa i cultura, marca un nou inici. Entenc aquesta afirmació així: amb el naixement s´engega una diferenciació entre el destí per socialització d´una persona i el destí per naturalesa del seu organisme. Únicament la referència a aquesta diferència entre naturalesa i cultura, entre inicis indisponibles i pràctiques modelades històricament, permet a l´agent les autoatribucions performatives sense les quals no podria entendre´s a si mateix com a iniciador de les seves accions i pretensions. Ja que el mateix de la persona en punt de refer`més enllà s lligams de tradició els contextos d´interacci d´un procés formació en el que la identitat es forma biogràficament.

Jürgen Habermas, El futuro de la naturaleza humana, Paidós, Barna 2002

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"