La responsabilitat de la crisi econòmica.


Una part del país argumenta que no tenim culpa de la crisi ni som nosaltres els que necessitem ajustar-nos. En aquest discurs, els mercats, els gnoms de Zuric, són els culpables. No seré jo qui negui la menor: hi ha especulació contra l'euro. Però la major no es troba fora del país. Si ens ataquen els mercats és perquè presentem debilitats, aprofitades per uns altres per al seu benefici. Per això, qualsevol solució passa per acceptar el nostre passat i assumir-ne les conseqüències. I la principal hipoteca que va deixar l'expansió anterior ha estat un deute privat insòlit, que gravita sobre el nostre futur. Les llars van augmentar el seu endeutament des de prop dels 200.000 milions d'euros a finals de la dècada passada gairebé el bilió actualment. Les empreses de la construcció i les immobiliàries van fer el mateix, ampliant-lo des de menys de 50.000 milions fins a gairebé 450.000, i la resta del teixit empresarial també va expandir el seu deute. A més a més, com que la nostra inversió interna superava l'estalvi, aquest endeutament es va finançar, en una mesura no menor, amb crèdit internacional, que ara s'ha de tornar o bé s'ha de renegociar. No ens van obligar a endeutar-nos, però en l'època dels diners fàcils i barats això va ser molt popular. A més a més, el nostre sector públic va ser extremadament generós, amb rebaixes fiscals (de l'IRPF) el 2003 i el 2007, que van insuflar nova renda a les llars i que van facilitar el procés d'endeutament. Però aleshores, amb escasses excepcions, ningú es va situar en contra d'una menor pressió fiscal, com tampoc semblava que importés gaire l'excessiu endeutament exterior.



J. Oliver Alonso, Responsabilitat, rigor i consens, El Periódico de Catalunya, 03/06/2010
http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100603/responsabilitat-rigor-consens/293450.shtml

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació