Emocions i teoria moral plena.

Les emocions són fonamentals per a la racionalitat pràctica. Les teories ètiques tradicionals, centrades en els principis i les obligacions (deontològiques) o en el benestar i els resultats (conseqüencialistes), o, per dir-lo en el lèxic weberià, en l´ètica de la convicció o en l´ètica de la responsabilitat, són d´escasa ajuda a l´hora justa de prendre decisions morals o polítiques. Davant un individu que sap on està l´arma bacteriològica a punt d´esclatar i acabar amb mitja humanitat, de poc en serveix una ètica (dels principis inviolables) que sosté que sota cap circumstància està justificada la tortura; però, d´altra banda, dóna força por una teoria moral (de les conseqüències) que, quan es violen els drets, es mostra incapaç d´eixecar la mà, de dir res, perquè "cal veure quins són els resultats últims".
(...) En la ponderació, abans que uns impossibles càlculs que, suposadament, reduirien les diferents opcions a una única dimensió (la utilitat), ens serveix la saviesa pràctica, la Phronésis aristotèlica, i en aquesta, la calibració emocional és indispensable. L´algoritme normatiu, l´aplicació mecànica de la regla, imbècil per definició, acaba molts cops en el deliri. Els principis o les regles correctes poder ser cruelment cecs sense els sentiments correctes. Hi ha una cosa que no funciona quan algú no li compra un gelat al seu fill -o que simplement dubta sobre si ha de comprar-se´l- perquè amb aquest diner es pot salvar una vida a Àfrica.(...) Una teoria moral plena ha de reconèixer la importància dels sentiments sobre un mateix, com la vergonya, i d´emocions que inclouen i desborden la mateixa noció de justícia, com la compassió o la pietat. Qui no sent la primera quan ha de sentir-la "no es comporta bé"; qui davant d´un accidentat o malalt "per la seva culpa" (per anar sense casc en la moto, per fumar) s´hi nega a ajudar-lo, també.

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació