Argument contra el burca.

L'Ajuntament de Lleida va començar la seva croada oficial contra l'ús del burca i del nicab als espais municipals. No és estrany que la Paeria adoptés aquestes mesures, en la mesura que la comunitat islàmica d'aquella ciutat ha demostrat ser una de les menys proclius a la integració. L'esperit multi-culti tan en voga actualment considera que aquest no és el nostre problema. Realment no és el nostre problema i no em veuran recolzant una prohibició que, de forma fal·laç, intenta demostrar que l'ús del burca contribueix a la inseguretat ciutadana. Fals. Si algú vol contribuir a la inseguretat ciutadana, no serà per un burca de més o de menys. L'únic argument que avala la prohibició del burca no és la por al que es desconeix, sinó la por al que ja coneixem, que no és altra por que la submissió forçosa de les dones a amagar-se la cara, a no socialitzar-se, a no aprendre l'idioma, a mantenir-se uns passos enrere dels seus marits i amos. Això és el burca: una contradicció flagrant en un espai europeu en el qual l'emancipació de la dona encara és una causa.

Ho va recordar també en aquestes pàgines el filòsof Manuel Cruz. El rostre humà és una manera de comunicar-se. Impossibilitar aquesta comunicació només pot ser entès com un intent de dominació de l'home sobre la dona alienada per una religió. No és el mateix el vel islàmic que el burca. El vel és un signe d'identitat ¿voluntari o no, és cosa d'elles? però el burca és l'aïllament forçós. I la democràcia ha de tendir a evitar qualsevol tipus de submissió obligatòria. ¿Que potser no perseguim la mutilació genital, tan defensada pels seus practicants com una tradició cultural? Deixem a la cultura el que és de la cultura i distingim-la del que és l'antropologia de la dominació d'un sexe sobre l'altre. Això és el que sembla que va proposar Àngel Ros a Lleida i el que proposa l'alcadessa de Cunit portant el tema al Senat. El dia que una cosa semblant al burca clausuri la cara dels homes, tornarem a treure aquest tema. Però, mentrestant, no confonguem la llibertat religiosa amb la humiliació de les dones.

Joan Barril, La dona: una causa, El Periódico de Catalunya, 05/06/2010
http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100603/dona-una-causa/293601.shtml

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació