Límits de la tolerància. Quins límits?

... pertanyen al terreny d’allò més relliscós els plantejaments que ho basen tot en la interpretació (sigui de conductes o d’indumentàries). És obvi que a l’objecció «tal peça de roba simbolitza l’opressió de la dona» sempre s’hi pot replicar «doncs jo no em sento oprimida per portar-la», i per tant la cosa sembla quedar atrapada en el pantanós terreny d’un subjectivisme sense cap sortida aparent. Per escapar d’aquí no ens queda cap altre remei que recordar una cosa tan elemental com que en bona mesura la vida en comú es basa en la premissa que la societat pot acordar limitacions als comportaments individuals sense que això la faci mereixedora automàticament de l’acusació de lliberticidi o d’altres coses similars.

El problema es planteja, és clar, quan les conductes individuals sotmeses a limitació no semblen comportar perjudicis a terceres persones, i algú es podria pensar que l’ús del burca constitueix un clar exemple d’això. Però sobre aquesta qüestió almenys una cosa pot ser contraargumentada. Com bona part de la sociologia nord-americana s’ha encarregat de mostrar, les nostres relacions en públic es basen en la identificació mútua, en el reconeixement, en la visibilitat de les nostres cares –allò que més informa de nosaltres mateixos, i en què l’exigència de seguretat constituiria el cas límit (¿com ens podem relacionar amb algú de qui en un sentit bastant propi es pot dir que no sabem qui és?)–. Veure la cara de l’altre constitueix un component bàsic, inexcusable, de la vida social en sentit propi.

Potser, una vegada arribats aquí, estiguem en condicions de fer el pas que ha quedat sense fer al principi, i afegir a aquella afirmació inicial segons la qual tolerància és acceptar que no sempre el que jo rebutjo ha de ser prohibit aquesta altra: tolerància també és acceptar que a vegades allò que no m’acaba de semblar del tot malament pot no resultar acceptable per al conjunt de la societat.

Manuel Cruz, Deixa´m veure´t la cara, El Periódico de Catalunya, 30/05/2010
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=717850&idseccio_PK=1006

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"