La lògica i la Belén Esteban.

Ja fa un temps que una companya de l´institut m´insisteix que hi dediqui algun article a la Belén Esteban. Suposo que com un creu que es deu a uns principis i que considera que cal mantenir una certa integritat estètica i moral, i que el blog ha de ser una expressió fidel d´aquesta voluntat, m´he anat resistint als seus constants suggeriments fins a aquest moment.

Fa uns dies, tanmateix, quan feia classe de lògica a 1r de Batxillerat i explicava els diferents tipus de fal•làcies, alguns dels meus alumnes van començar a fer –me un munt d´observacions a propòsit dels exemples que utilitzava per il•lustrar-les. Resulta que moltes de les intervencions d´aquesta senyora en els programes on ella apareix anaven com l´anell al dit a les diferents formes d´arguments incorrectes. Em vaig adonar que per a ells era molt més fàcil reconèixer una fal•làcia en boca de la Belén Esteban que en boca del professor. Aquest insòlit interès dels alumnes, és clar, va fer que m´empasés les meves recances a incloure cap mena de referència a fenòmens mediàtics en nom d´una sacrosanta defensa de la puresa intel•lectual. Per això, perquè cal fer qualsevol cosa per captar l´atenció dels alumnes, vaig decidir escriure un article que parlés de la Belen.
Heus aquí una petita mostra dels exemples que els alumnes van proposar :
Ad hominem: “Tu lo que quieres es que te hagan fija (en el programa), por eso no te importa decir barbaridades y inventarte cosas”
Ad verecundiam: “La gente ha decidido: yo soy mejor que la Edurne aunque baile peor”
Ad baculum: “Por mi hija mato”
Ad misericordiam: “Claro, como soy de barrio todo el mundo se mete conmigo”
Ad populum: “Claro, como soy de barrio todo el mundo me quiere y por eso me vota”.

Al final Maite ho has aconseguit. Estaràs contenta, no?

Comentaris

Anònim ha dit…
M'encanta aquest post!

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"