Flexibilitat econòmica i caràcter.

Tal vegada l´aspecte més confús de la flexibilitat és el seu impacte en el caràcter. Els vells parlants de l´anglès, i sens dubte alguna els escriptors de l´antiguetat, tenien perfectament clar el significat del terme "caràcter": el valor ètic que atribuïm als nostres desitjos i a les nostres relacions amb els altres. Horaci, per exemple, escriu que el caràcter d´un home depèn de les seves relacions amb el món. En aquest sentit, "caràcter" és una paraula que abasta més coses que la més moderna "personalitat", un terme referit a desitjos i sentiments que poden existir dins nostre sense que ningú ho sàpiga.
El caràcter es centra en particular en l´apecte durador, "a llarg termini", de la nostra experiència emocional. El caràcter s´expressa per la lleialtat i el compromís mutu, bé a través de la recerca d´objectius a llarg termini, bé per la pràctica d´ajornar la gratificació en funció d´un objectiu futur. De la confusió de sentiments en què tots vivim en un moment qualsevol, intentem salvar i sostenir alguns; aquest sentiments sostenibles seran els que serveixin al nostre caràcter. El caràcter es relaciona amb els trets personals que valorem en nosaltres mateixos i pels que volem ser valorats.
¿Com decidim el que és de valor durador en nosaltres mateixos en una societat impacient i centrada en allò immediat? ¿Com perseguir metes a llarg termini en una economia lliurada al curt termini? ¿Com mantenir la lleialtat i el compromís recíproc en institucions que estan en contínua desintegració o reorganització? Aquestes són les qüestions relatives al caràcter que planteja el nou capitalisme flexible.

Richard Sennet, La corrosión del carácter, Anagrama, Barna 2000
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/virtuts-morals-i-responsabilitat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"