Felicitat amb dignitat.La felicitat objectiva.

La noció de felicitat s´ha sentimentalitzat en excés. Una cosa és la situació objectivament feliç i altra és l´experiència subjectiva de la felicitat. Confondre ambdues suposa confiar massa en la nostra afectivitat. El sentiment de no haver valorat prou el que teníem ens envaeix sovint quan el perdem, per a no adonar-nos de l´enganyoses que són les nostres avaluacions.

Vaig a defensar una versió objectiva de la felicitat. Felicitat és aquell mode de ser-en-el món que ningú no voldria perdre. (...)

Ja sabem que aquesta manera d´estar en el món es concreta en el fet de posseir drets universalment reconeguts. Viure en l´òrbita de la dignitat és la felicitat objectiva de l´ésser humà.

Qualsevol em dirà que això no em produeix plaer, i que no és una situació que pugui percebre´s sentimentalment. Ambdues coses són una clamorosa falsedat, que procedeix possiblement del miratge de qui està tip. (...) La naturalitat amb què els acceptem com a elements del paisatge cultural ens permet menysprear-los. (...)

El bé propi de l´home és la felicitat, en la que no pot deixar d´incloure el plaer, però és una felicitat marcada, qualificada i precisa: la felicitat pròpia del món de la dignitat.

José Antonio Marina, Ética para náufragos, Anagrama, Barna 1995