Els sado-masoquistes són feliços?


La "felicitat" és una petita paraula ambiciosa que apunta al sense fi d´objectes que podem degustar, al món quasi-infinit de possibilitats que tenim si desenvolupem les nostres capacitats adormides.


Aprendre o ensenyar la felicitat no és, sinó invitar-nos o invitar als altres a despertar totes les fibres del nostres ésser, totes les nostres potències i capacitats per al gaudi. S´exclouen per descomptat els plaers sado-masoquistes, i no perquè són sàdics o són masoquistes, sinó perquè, tal com aquí entenem els termes, tenen poc de plaer, tot i que puguin excitar-nos en algun moment d´oci o d´avorriment. Els plaers del sado-masoquista són propis de l´"hedonisme vulgar", aquell que no discerneix plaers i es conforma amb qualsevol sensació mínimament agradable, sense considerar-la emmarcada dins del conjunt general de les sensacions i trets d´una persona i una comunitat.(...)


Si una comunitat d´éssers sado-masoquistes resultés en el seu conjunt feliç i no danyés a cap altre conjunt d´éssers sensibles no existiria cap objecció moral al sado-masoquisme. El plaer, per descomptat, és per a l´hedonista el criteri ultim, però, justament per això, molts plaers poden ser rebutjats ja que obstaculitzenaconseguiment de més plaer per al nombre més gran de persones.

Esperanza Guisán, Manifiesto hedonista, Anthropos, Barna 1992

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"