Té preu la vida humana?
(Si el dret a la vida és un dret fonamental, com s´ha d´actuar en situacions) en les que només és possible salvar la vida d´un grup de persones innocent a costa de la mort d´altres, també innocents, però que integren un grup numèricament menor. ¿Podem en aquests casos seguir mantenint una posició deontològica? ¿No ens veiem aleshores obligats a realitzar un càlcul numèric i a atorgar preferència a la vida del grup més nombrós davant del grup menys nombrós? I, si això és així, ¿no estem aleshores tractant els que van a morir com un mitjà per salvar els altres? Dit amb altres paraules: ¿fins a quin punt pot sostenir-se en aquests casos que els números de les persones afectades per un perill immediat i inevitable no compten? Però si compten i si les persones són un fi en si mateixes, si són incomparables en la seva dignitat, si són insustituïbles per alguna cosa equivalent, ¿de quina manera es pot fer un un càlcul numèric d´entitats incomparables? ¿Quina és l´alçada de la barrera que imposa la dignitat humana als comportaments en situacions tràgiques?
Ernesto Garzón Valdés, ¿Cuentan los números en las decisiones morales?, Claves de razón práctica, Mayo 2009, nº 192
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantianahttp://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme
Comentaris