Pagesos, poetes i amor a la natura.


Els pagesos són generalment hermètics i impenetrables. Una de les poques coses que els emociona són els seus animals. Els estimen d´una manera entranyable. La concepció que els pagesos tenen de la naturalesa és molt distinta de la que tenen els poetes. De la naturalesa, el primer que estimen són els animals -els animals de rendiment clar. Els poetes canten el ocells, per als pagesos els ocells són uns lladregots que es mengen el gra. El fet d´haver-hi ocells més benignes i útils que els altres els costa de comprendre: tots són iguals, tot i haver-n´hi que són més malignes que els altres: l ´esparver, la garsa, el mussol. El mussol fa niu al teulats, alça les teules dels teulats, és un productor de goteres endimoniat. Els ocells -el comestibles- són bons fregits a la cassola o rostits a l´ast.

L´afecte que els pagesos puguin sentir pels arbres té un origen molt distint del que motivà el dels poetes. Proclamar que un arbre és bonic o que està admirablement ben posat en el paisatge és cosa que troben gairebé ridícula. "Aquest arbre pesa seixanta quintars!", diuen els pagesos. Seixanta quintars de fusta i llenya, a tantes pessetes el quintar, fa tant. Aquest és el principi de l´estètica camperola o agrària. Així, amb el pretext de no respectar res que no tingui una utilitat immediata, els pagesos formen una espècie de sindicat actiu, obcecat en la destrucció dels arbres. Aquesta idea frenètica de la utilitat és absolutament maligna, catastròfica. La utilitat crea bellesa. ¿Voleu una cosa més bella que una vinya ben tinguda, cultivada, podada en l´època de la seva floració, en el moment de la seva esplendor vegetal? Però el frenesí de la utilitat aplicat a les coses gratuïtes, a les coses intrínsecament belles, fascinadores, amables, produeix purs estralls. Els pagesos no tenen aquest sentit de la bellesa. És com si n´hagessin estat exclosos, foragitats, com si els faltés un sentit que els altres tenen, com si no haguessin nascut amb aquesta forma de sensibilitat. Aquesta constatació, pel que té sobretot de general, fa literalment esborronar.

Josep Pla, El pagès i el seu món, Destino, Barna 1980

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació