La felicitat en la filosofia de Mill.


utilitarisme conseqüent no ha de sacrificar víctimes innocents en benefici d´una comunitat o un grup, ja que seria una comunitat molt poc feliç, des de la perspectiva de Mill, aquella en què aquell tipus d´actuació es considerés desitjable. Per començar, ningú no se sentiria segur en el gaudi dels seus béns, de la seva llibertat/felicitat. Per continuar, ningú no podria gaudir de la seva parcel.la de llibertat, de seguretat o de pau, sabent que havia estat adquirida la preu del sacrifici d´algú. (...)

Mill s´equivocà quan va creure que allò "desitjat" sense més podia generar allò "desitjable". Els homes, possiblement, ni tan sols desitgen la seva pròpia felicitat. Possiblement la raça humana s´oblida sovint del que l´interessa. (...)

La noció de qualitat dels plaers fou, tanmateix, una important i notable precaució introduïda per Mill, ja que amb la mateixa es reconeixia que no tots els que gaudien en tots els casos gaudien per igual. Que existien plers més "desitjables", tot i que, tal vegada, dada que Mill oblidà en la seva ressenya, no més desitjats, com fet fàctic.


Esperanza Guisán, Introducció, El utilitarismo de John Stuart Mill, Alianza Editorial, Madrid 1984

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"