El dilema del presoner.


El dilema del presoner consisteix a com obtenir els beneficis mutus de la cooperació si, com sembla, la cooperació implica el risc que l´altre no cooperi. Però ¿és un vertader risc? Si raonem cada alternativa arribarem a la conclusió que hem de fer alguna cosa que sembli redundar en el nostre propi interès, faci el que faci l´altre, però, en canvi, aquesta cosa no ens proporciona el millor resultat.

En els exemples que il.lustren el dilema del presoner, els jugadors intenten ser racionals i procuren obtenir el millor resultat per a cadascun d´ells de forma individual, en lloc del millor resultat en quant a benefici mutu. Tanmateix, són factors diferents a la racionalitat els que dicten els nostres actes. Les circumstàncies per les que coneixem les persones i esbrinem les seves reaccions són molt diverses. En conseqüència, sovint tenim raons per pensar que els altres són dignes de confiança i que el més probable és que actuïn de forma cooperativa. I hi ha una cosa més important encara: acostumem a ser conscients que, si no cooperem o trenquem les nostres promeses, és menys probable que rebem cooperació per part dels altres quan els necessitem. La probabilitat de trobar-nos repetidament amb dilemes del presoner ens fa seleccionar freqüentment l´opció cooperativa ...

Això no obstant, raonar sobre casos similars no garanteix una solució perfectament sòlida a aquest tipus de dilemes. Sabem que de vegades ja no es donaran més casos i, fins i tot quan sabem que es presentarà un nombre indeterminat de casos en el futur, seguim corrent un risc si decidim cooperar i confiar en les altres parts implicades. Tanmateix, molts de nosaltres decidim córrer riscos cooperatius. Amb freqüència aquesta actitud redunda en el nostre benefici, tot i que sigui irracional des del punt de vista d´un sol individu preocupat només pels seus propis interessos ...

Peter Cave, ¿Puede ser humano un robot?, Ariel, Barna 2009

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació