Hume, naturalesa i filosofia.

Les investigacions teòriques de Hume revelen que "la necessitat és quelcom que existeix en la ment, no en els objectes", que "és una falsa opinió la que afirma que alguns dels nostres objectes, o percepcions, són idènticament els mateixos després d´una interrupció", que "en la ment no hi ha pròpiament cap simplicitat en un moment concret, ni identitat en moments diferents", i que "el vici i la virtut no són qualitats dels objectes, sinó percepcions en la ment". Ha de considerar llavors que les seves pròpies creences fonamentals, i no només les dels altres, no són més que "ficcions" o il.lusions" produïdes d´una forma molt complexa.

Encara així, en si mateix, podria no ser totalment decebedor. Si el coneixement donés poder, llavors la plena consciència que les pròpies creences estan malament fonamentades o són clarament errònies podria considerar-se un alliberament. Hom podria finalment treure´s de sobre els vells hàbits i creure i viure en conformitat amb les noves i més pregones percepcions del món. Però aquesta resposta optimista està lluny de l´abast de Hume. La seva teoria de l´home explica que aquestes creences fonamentals són el resultat inevitable i ineludible de la interacció de la naturalesa i l´experiència humanes. Suposar que poguessin ser eliminades a la llum de descobriments teòrics, per raonables que aquests fossin, significaria abandonar el nucli mateix de la teoria humeana sobre els papers relatius de la "raó" i la "passió" o la "imaginació" en la vida humana. Segons aquesta teoria, per a l´home no hi ha cap problema pràctic, cap possibilitat de portar a terme una deliberació eficaç, respecte a l´"acceptació" o el "rebuig" dels seus més fonamentals creences i reaccions. "La naturalesa no ha deixar això a la seva elecció, pensant sens dubte que és un assumpte massa important per confiar-lo a nostres incerts raonaments i especulacions". La superioritat de la naturalesa -de la imaginació o la passió- sobre la raó, és el punt clau subjacent de la teoria naturalista, no cartesiana, de Hume.

Barry Stroud, Hume, Universidad Nacional Autónoma de México, Méxica D. F. 1986

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-realitat-externa