Poden els animals ser morals?


Els alumnes estan a classe de biologia. La Glòria aprofitant l´ ocasió planteja a la senyoreta Mònica la qüestió següent: ”Si els éssers humans hem evolucionat a partir dels animals, ¿com va ser que vam començar a respectar-nos?”
El problema que comença sent ètic de seguida deriva a un problema antropològic. La professora de biologia respon que l´agressió entre els animals no existeix, llevat excepcions, però tampoc existeix el respecte, que sembla que és una singularitat humana. El respecte entre els humans fa d´inhibidor de les tendències agressives. En les comunitats humanes poden cooperar i conviure individus que s´odien o no senten cap simpatia entre ells. Per això cal la moral, no tant per fomentar la simpatia sinó per potenciar el respecte entre els individus humans.
“Això vol dir que els animals no tenen moral?”, pregunta l´Àlvar. Els humans comparteixen amb els animals certes conductes altruistes; en algunes situacions sembla que els individus actuïn més per interès dels altres que per interès propi. Per exemple: l´ocell avisa del perill d´un depredador emeten crits d´alerta als altres alhora que revela a l´amenaça la situació del seu amagatall.
La senyoreta Mònica distingeix, emperò, la conducta altruista humana de la conducta altruista animal. La primera podria ser moral, la segona, mai. En el cas dels animals, el seu altruisme és instintiu (són conductes fixades), mentre que en el cas humà el seu altruisme pot ser reflexiu (són conductes limitades per normes socials). L´ocell alerta els seus congèneres perquè no pot no fer-ho, mentre que en una situació similar el guaita humà podria no donar l´avís d´alarma. Això és el que singularitza la conducta humana. Els humans podem actuar de forma diferent a com hem d´actuar. Som, per tant, lliures.
L´altruisme instintiu dels animals és espontani, no condicionat per un sentit d´obligació, en canvi l´altruisme humà pot ser moral si és producte d´unes obligacions, dels respecte a unes normes. Els ésser humans no neixen amb un programa altruista determinat, la moral humana es basa en normes, en imperatius generalitzats recíprocs que a més a més han de ser tan entesos com justificats.
Com diu Tugendhat, l´ésser humà que disposa d´un llenguatge proposicional té al seu abast la capacitat de deliberar. L´ésser humà, l´animal deliberatiu, es pot permetre el luxe de suspendre els seus desitjos immediats per poder examinar-los i preguntar-se si són profitosos o bons, cosa que és inassequible per als animals. Per tant, tot i que els animals poden manifestar conductes altruistes, el seu altruisme no és moral.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 7), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008
Ernst Tugendhat, Libre albedrío y determinismo. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"