La realitat externa, una creença necessària.



Com va argumentar Hume en la secció 12 de la Investigació sobre l´enteniment humà, no podem provar racionalment que les nostres impressions sensorials tinguen un correlat extern, però l´adopció d´aquesta creença és un compormís ineludible per a la nostra acció i supervivència, és un imperatiu de la natura. Una cosa semblant sostenia Wittgenstein. Per a ambdós, la creença en l´existència del món extern és quelcom instintiu, no racional; quelcom que no ha de ser ni pot ser fonamentat racionalment, ja que és (per a Wittgenstein) el pressupòsit lògic de tots els nostres raonaments. D´aquesta manera, pensaven, intentar argumentar a favor o en contra de tal creença és ociós, està fora de lloc i és no haver comprés l´assumpte.
Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-realitat-externa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"