Creences i vida.


Les creences constitueixen la base de la nostra vida, el terreny sobre el qual passa. Perquè elles ens situen davant del que per a nosaltres és la realitat mateixa. Tota la nostra conducta, fins i tot la intel.lectual, depèn de quin sigui el sistema de les nostres creences autèntiques. En elles "vivim, ens movem i som". Per això mateix, no acostumem tenir consciència expressa d´elles, no les pensem, sinó que actuen latents, com implicacions de tot el que expressament fem o pensem. Quan creiem de veritat en una cosa no tenim la "idea" d´aquesta cosa, sinó que simplement "comptem amb ella".

(...) Creences són totes aquelles coses amb què absolutament comptem tot i que no en pensem. De tant estar tan segurs que existeixen i que són segons creiem no ens fem qüestió d´elles, sinó que automàticament ens comportem tenint-les en compte. Quan caminem pel carrer no intentem passar a través dels edificis: evitem automàticament xocar amb ells sense necessitat que en la nostra ment sorgeixi la idea expressa: "els murs són impenetrables". En tot moment, la nostra vida està muntada sobre un repertori enorme de creences semblants.
José Ortega y Gasset, Ideas y creencias, Revista de Occidente en Alianza Editorial, Madrid 1986
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/conixer-i-creure

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"