Combatre el mal.

Com reaccionar davant de persones mancades de sentit moral? Com suportar la proximitat d´un poca vergonya? Al capdavall, com fer front al mal? Són interrogants que suscita la intervenció del Sebastià quan el Senyor Ibarra anteriorment havia confessat la seva confiança en la força inhibidora del sentiment de culpa: “I si no m’importa la moral?”.
La resposta del senyor Ibarra al Sebastià ens pot deixar força decebuts per la seva tebiesa: “No hi ha res a fer en aquest cas, llevat de protegir-se d´aquestes persones”. Sembla que opta per la defensa passiva, com el Michel Onfray que prefereix recular a l´enfrontament directe. És el que ell anomena evitació. És la manera com el pensador francès actualitza la doctrina epicúria: evitar el dolor és la forma negativa del plaer, evitar el delinqüent relacional, com ell anomena al pocavergonya, és la manera d´enfrontar-se al mal (La fuerza de existir).
Com podem protegir-nos del pocavergonya sense acceptar la vexació humiliant de la retirada estratègica i alhora vèncer la temptació d´ utilitzar les seves mateixes armes? Com podem respectar a qui no està disposat a respectar-nos? A què instància moral podem recórrer quan ens sentim amenaçats per persones sense consciència moral?
Algú podria pensar que la solució escatològica seria la millor opció: davant la incapacitat humana per posar fi a la injustícia, hauríem de mantenir la nostra fe en el bon criteri diví a l´hora de repartir premis als justos i càstigs als injustos. Per descomptat, l´esperada sentència ha de ser necessàriament post-mortem .
Altres considerarien que no es pot ser tan condescendent amb el mal: ni fugida ni resignació, sinó encarar-lo sense por fent servir mitjans democràtics. L´essència de la política democràtica és trobar col•lectivament la manera de defensar-se del mal (Josep Ramoneda). Els gustos morals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments dirigits pel principi de la prioritat del que és correcte sobre el que és bo (Juan Antonio Rivera).
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa 2001
Michel Onfray, La fuerza de existir, Anagrama, Barna 2008
Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999
Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació