Akrasia (incontinència).


El fenomen és ben conegut: moltes vegades sabem perfectament què està bé i què està malament, però no actuem en conseqüència. Es produeix així una mena d´"incoherència pràctica" entre els coneixements pràctics, que abasten normes i principis, però també preferències particulars, valoracions prudencials i excepcions, i les accions que aquests pretenen engendrar. El coneixement deixa pas així al desig i al sentiment, que "prenen la iniciativa" i s´erigeixen en criteri d´acció.

Manuel Oriol Salgado, Pasiones y educación moral en la ética clásica, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2005

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"