Pura banalitat


Segurament, l´esperança de no caure en la banalitat parlant de la banalitat no pot complir-se si el que argumento al llarg d´aquest escrit és cert. Les grans invencions humanes han nascut sota l´estigma de la banalització dels sabers. Aquesta intuïció va néixer amb la mateixa humanitat quan alguns dels seus membres, els més assenyats, diagnosticaren els greus perills que tindria el seu ús indiscriminat. Un “artefacte” com l´escriptura, per exemple, va ser acusada de banalitzadora en el mateix moment en què començava a extendre´s. Seria saviesa autèntica o saviesa degradada, unes paraules divulgades a través de signes tallats en una pedra? (vegeu mite de Theuth, Fedre 274b-275b)
Hom diu que la nostra és un època caracteritzada per la banalització més extrema. Aquesta situació no podria haver-se descrit d´aquesta manera si no hagués coincidit amb el desenvolupament de les noves tecnologies. Aquestes, com Prometeu, desafiaren l´autoritat dels guardians del saber i prometeren a la massa l´accés a un tresor que havia de contribuir a la seva emancipació.
Però com el mite ja advertia, no hi ha guany sense pèrdua. Com en la torre de Babel bíblica, estem condemnats a una existència sense criteris assumits per la majoria. La banalització, per tant, és el càstig, la banalització ho impregna tot. Els mals auguris dels antics profetes s´han complert. Les obres més sublims coexisteixen amb les més vulgars i competeixen en les mateixes condicions. El resultat és que allò que ja es va concebre com a banal pot passar com a excel•lent i al contrari. El que és cert és que l´ús i l´abús passen factura a la llarga a aquestes obres que han gaudit d´un èxit momentani, però això no garanteix ni molt menys a les altres que puguin rebre més endavant el just reconeixement que en el seu dia se les va negar. El que sembla que és cert també és que avui en dia no hi ha res que estigui al marge de la banalització i que en la nostra època el procés segueix un ritme més accelerat que en èpoques anteriors: allò que està de moda té una existència cada vegada més efímera. El mercat, assedegat de novetats, les devora i consumeix a l´instant. No permet que vagin madurant en el temps, i que sigui el mateix temps les que les vagi de mica en mica deteriorant, seguint el seu cicle natural. En un món on es magnifica la novetat, la creativitat i la sorpresa, no hi ha espai paradoxalment per a la novetat, la creativitat i la sorpresa. Les creacions ja no aspiren a què en el futur puguin ser titllades de banals, són sospitoses de banalitat tan bon punt surten de fàbrica, com és el cas d´aquest article. Pura banalitat.

(una primera reflexió sobre la primera sessió del curs Cultura per a/en una època inculta)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"